PAPARRES

f 1 ZOOL Nom donat a diversos àcars de la família dels ixòdids, de cos aplanat i ovalat, amb mandíbules en forma d'arpó, perillosos per al bestiar i que parasiten temporalment vertebrats, la sang dels quals xuclen.

La paparra és un ectoparàsit i és vector d’ agents patogens per animals i persones.

Algunes espècies de paparra són d’ hoste específic, d’ altres a falta de l’ hoste que els agrada en busquen d’ altres, per exemple hi ha paparres que prefereixen els cànids però n’hi ha d’altres que parasiten mamífers, aus i rèptils.

Les paparres busquen diferents estratègies per buscar un hoste. Per exemple els ixòdids que són les dels nostres gossos es diuen paparres d’ emboscada s’ enfilen a l’ herba i esperen que passi per allà l’ hoste per enganxar-se, però n’hi ha de caçadores que surten del seu refugi buscant l’ hoste.

La paparra quan troba l’ hoste sondeja l’ animal, caminant damunt d’ ell, buscant la zona més idònia on fixar-se a la pell per poder-se alimentar. Després hi ha la perforació de la pell i la fixació de la paparra a la pell a través de la seva estructura bucal i segrega com un tap de ciment que encara l’ aferra més a l’ hoste; després ve la fase d’ alimentació la paparra té una saliva amb elements anticoagulants que li permet un flux de sang continu. En l’ etapa final és la de retirada quan es després ja de la pell i l’ abandona. Degut aquest comportament hem de tenir clar que nosaltres també podem ser ocasionalment hostes de les paparres per això és important raspallar el gos, i aplicar-li productes que repel.lin i matin les paparres.

Degut al seu caràcter hematogen les paparres ens poden introduir els agents patogens per aquesta via.

Les paparres causen malalties molt importants als nostres gossos de vegades es poden curar, però d’ altres queden com a malalts crònics i si és molt greu poden dur a la mort de l’ animal. També tenir clar que el número de paparres i l’ estona que hagi estat enganxada no és vàlid per determinar si l’ animal es posarà o no malalt. Per exemple se sap que la babesia es pot inocular ja a les primeres fases de l’ alimentació mentre que d’ altres com la borrelia la paparra ha d’ estar enganxada durant 18 hores.

La prevenció davant la paparra i algunes vacunes davant la malaltia que causen de moment són les úniques eines que tenim.